Psicologia d'adults

Què entenem per psicoteràpia d’adults?

La psicologia d’adults és una àrea molt àmplia de la psicologia que compren totes aquelles dificultats que poden sorgir en les persones en edat adulta, és a dir a partir dels 18-20 anys en què ja es considera la personalitat formada i el jove adult amb les capacitats i necessitats pròpies d’un adult.

Quins problemes tracta la psicologia d’adults?

Aquesta gran àrea implica tres tipus de dificultats:

  • Dificultats del Self o individuals: aquelles que tenen a veure amb la relació d’un amb si mateix, el ser i estar en el món. Tots tenim una tendència individual estable a viure i reaccionar davant de determinats esdeveniments d’una determinada manera que a vegades pot generar patiment i fins i tot simptomatologia (ansietat, procrastinació, pensament en bucle…)
  • Dificultats que comporten un diagnòstic clínic (trastorns d’ansietat, depressió, trastorn obsessivocompulsiu, etc.) és quan la simptomatologia o el patiment que presenta la persona interfereix notablement en la vida de la persona dificultant la i fins i tot limitant-la.
  • Dificultats que generen un patiment o fins i tot simptomatologia a causa d’una dificultat inherent al context socioafectiu de la persona (crisis vitals, dificultats laborals, dependència emocional, etc.): solen ser reactives, é a dir, el malestar sorgeix a conseqüència d’un esdeveniment intern o extern.

Com et pot ajudar un psicòleg especialitzat en adults?

En primer lloc, intentarem entendre què li passa a la persona que pateix, quin és l’origen del patiment i perquè l’afecta en aquest moment i, paral·lelament, es treballa per donar sentit al que passa i disminuir el patiment. En essència, es pretén ajudar la persona a realitzar una transformació interna i detectar els canvis externs necessaris per viure d’una forma plena i satisfactòria.

Quan acudir a un psicòleg d’adults?

La simptomatologia és sempre un indicador objectiu de la necessitat d’un abordatge psicològic. De fet, la funció dels símptomes és sovint la de frenar a la persona en quelcom que està fent que el perjudica. Entenem per símptoma una manifestació observable i subjectiva d’un patiment, com ara ansietat, angoixa, apatia, melancolia, cansament, pensaments intrusius, insomni, dolors, irritabilitat, entre d’altres.

En altres situacions pot no haver-hi una simptomatologia clara, però sí la vivència d’un malestar que interfereix en la vida quotidiana, que pot generar una sensació de buit o d’estancament vital.

A vegades són les persones que ens envolten que ens emmirallen dificultats que nosaltres no veiem.

Què pot aportar la psicoteràpia? Beneficis del procés terapèutic en adults

Quan hi ha patiment, tenir un espai on sentir-te entès, acceptat i acompanyat emocionalment genera des del primer moment un sentiment de confort i calma. Partint d’aquesta base, el següent pas és poder entendre el perquè d’aquest patiment o simptomatologia. A vegades la relació és molt clara, però d’altres vegades caldrà un procés exploratori més acurat. 

Poder donar sentit al sofriment genera sempre un alleujament i ajuda a l’emergència de motivació i capacitats per fer els canvis necessaris o abordar les dificultats.

En essència, un procés psicoterapèutic és un procés de canvis interns estructurals de la persona que generen canvis externs, tant en la persona com en la relació amb el seu context. És un procés complexa i a vegades no exempt de sofriment que requerirà un acompanyament proper i estable que generi la suficient confiança i seguretat per promocionar l’abordatge i l’afrontament de les dificultats.

FAQS

Preguntes freqüents sobre psicologia d’adults

La durada d’un procés terapèutic és molt variable i depèn de factors com la natura i la gravetat de les dificultats, els objectius plantejats i la implicació de la persona en el procés. Algunes persones experimenten millores significatives en pocs mesos, mentre que d’altres opten per un acompanyament més prolongat per treballar aspectes més profunds de la seva personalitat o història de vida. En qualsevol cas, la durada sempre s’acorda conjuntament entre el professional i la persona atesa.
En absolut. Acudir a un psicòleg és una decisió de cura personal, igual que anar al metge per a una revisió. Moltes persones inicien un procés terapèutic simplement perquè senten que volen créixer, comprendre’s millor o gestionar de manera més saludable els reptes del dia a dia, sense que hi hagi necessàriament un diagnòstic clínic. Buscar ajuda professional és un acte de responsabilitat i valentia envers un mateix.
La relació terapèutica és un dels factors més determinants per a l’èxit del procés. És important sentir-se còmode, escoltat i no jutjat des del primer moment. Si després de les primeres sessions la persona no se sent prou segura o connectada amb el professional, és completament vàlid i recomanable buscar una altra figura terapèutica que s’adapti millor a les seves necessitats. Un bon psicòleg sempre respectarà aquesta decisió.
Sí, en molts casos la psicoteràpia i el tractament farmacològic es complementen de manera molt efectiva, especialment en situacions on la simptomatologia és intensa i dificulta el treball terapèutic. La medicació pot ajudar a estabilitzar l’estat emocional de la persona, facilitant així una major disponibilitat per al treball psicològic. Sempre és recomanable que el psicòleg i el psiquiatre o metge de capçalera es coordinin per oferir un abordatge integral.