Creixement personal

Què és el creixement personal?

Des de la psicologia s’entén el creixement personal com una forma de relacionar-se amb un mateix i amb el món exterior, que potencia el benestar i redueix el patiment, utilitzant aquest últim com a motor de canvi.

És un enfocament terapèutic que es basa en els corrents existencialistes i humanistes, i consisteix a trobar un significat i un sentit a la vida, conèixer la nostra identitat i viure acord amb la nostra essència, a diferència dels models tradicionals que es focalitzen en la simptomatologia.

Què es treballa des del creixement personal?

Tradicionalment, la psicologia i la psiquiatria treballaven només els trastorns o símptomes, entenent l’ésser humà com un ésser passiu que presentava un trastorn o un conjunt de problemes que calia solucionar. 

Des de la nostra perspectiva veiem l’ésser humà de forma activa i holística, capaç de responsabilitzar-se del seu patiment, essent aquest inherent a l’existència i, per tant, motor de transformació.

De la persona ens quedem amb el seu potencial, les aspiracions, els anhels, i treballem perquè se’n prengui consciència i així la persona es conegui, s’accepti i afronti la seva vida en coherència i autenticitat.  

Des d’aquesta perspectiva entenem la persona com un ésser dinàmic en constant construcció, responsable de la seva vida i del seu benestar que, donat un context favorable, tendirà a l’autoconeixement i a l’autorealització.

Quan acudir a teràpia per creixement personal?

Sovint ens podem sentir perduts, enfadats o confosos sense entendre què ens succeeix ni per què. Aparentment, totes les àrees de la nostra vida funcionen i no semblen ser l’origen del problema, però ens sentim buits, desmotivats, cansats, sense que la vida ens ompli. Algunes de les demandes habituals són:

Què pot aportar la teràpia pel creixement personal?

L’espai terapèutic ofereix, des d’un vincle segur amb el terapeuta, un acompanyament que potencia la introspecció, l’autoreflexió i l’emergència de necessitats i emocions pròpies. Així, el terapeuta acompanya a la persona a entendre’s, respectar-se i acceptar-se incondicionalment. A partir d’aquest coneixement i contacte amb la mateixa essència, la persona pot construir un projecte vital que l’ompli i li doni un sentit propi, al mateix temps es pot acompanyar a la persona a afrontar les dificultats de la seva vida amb enteresa i capacitat.

Què necessitem de tu?

Imagina’t una foto de tu mateix; eufòric, satisfet, assaborint la vida, celebrant-la, sostenint i afrontant les dificultats quan cal, amb constància i fermesa i, al mateix temps, en pau i plenitud amb tu mateix, el teu entorn i el teu futur. I si aquesta foto fos real i estigués més a prop del que et penses? I si no tingués tant a veure amb ser millor ni superar-se ni exigir-se? I si és més fàcil? I si té a veure amb descobrir-se? Entendre’s, sentir-se des d’una altra perspectiva…, es podria ser feliç només acceptant-se i estimant-se? Series capaç de mirar-te al mirall i estar orgullós de la persona que hi veus? Nosaltres creiem que si, apostem per tu, creiem que ho pots fer i que ho faràs, i estarem amb tu al llarg del camí.

FAQS

Preguntes freqüents sobre creixement personal

No, en absolut. El creixement personal s’adreça a qualsevol persona que vulgui conèixer-se millor, viure de manera més autèntica o simplement sentir que la seva vida té més sentit i plenitud. No cal tenir un diagnòstic ni una crisi vital per iniciar aquest camí. De fet, moltes de les persones que opten per aquesta modalitat terapèutica funcionen aparentment bé en el seu dia a dia, però senten que alguna cosa els manca o que poden viure d’una manera molt més plena i satisfactòria.
Tot i que ambdós poden compartir alguns objectius, hi ha diferències fonamentals. L’autoajuda sovint ofereix receptes o tècniques generals sense tenir en compte la singularitat de cada persona. El creixement personal des de la psicologia, en canvi, és un procés profund, individualitzat i acompanyat per un professional que ajuda a explorar la pròpia historia, les creences limitants i els patrons inconscients. No es tracta de seguir consells externs, sinó de construir un autoconeixement genuí i durador des de dins.
Els canvis sovint no són sobtats ni espectaculars, sinó progressius i subtils. Es poden manifestar en una major capacitat per gestionar les emocions, en decisions més alineades amb els propis valors, en relacions interpersonals més sanes o en una sensació general de més pau interior i coherència. A vegades l’entorn de la persona nota els canvis abans que ella mateixa. El terapeuta acompanya a identificar i consolidar aquests avenços al llarg del procés.
Sí, i sovint és molt recomanable. Abordar un trastorn o una simptomatologia concreta i, alhora, treballar l’autoconeixement i el sentit vital no són processos excloents, sinó complementaris. De fet, entendre el patiment des d’una perspectiva més àmplia i connectar-lo amb la pròpia identitat i els propis valors pot accelerar i enriquir significativament el procés de recuperació i transformació personal.