Psicologia perinatal Barcelona

Acompanyament terapèutic a la dona i el seu entorn en la concepció, l’embaràs, el postpart i la primera criança.

Psicologia perinatal: un viatge pel cicle vital de la dona

Des de la psicologia sabem que un fill neix en un primer moment ja en la ment dels seus progenitors just en el precís instant que el desitgen i el projecten en el seu futur, també, en el mateix precís instant neixen uns nous progenitors i, sobretot, una nova mare, ja que tot el que es donarà a partir d’aquest moment estarà íntimament relacionat amb el seu cos i també, per descomptat, amb la seva vivència psicològica.

Què és la psicologia perinatal?

Així doncs, la psicologia perinatal és la branca de la psicologia que treballa per la prevenció, acompanyament, diagnòstic i intervenció en tots aquells aspectes psicològics rellevants que es donen en la concepció, l’embaràs, el part, el postpart i la primera criança. Dins de l’àrea es té en compte la dona, el bebè, la parella, la família i la comunitat.

Des d’aquesta perspectiva, la dona travessarà canvis i vivències emocionals complexes, estretament relacionades amb les seves creences, rols, els vincles presents i passats i, per descomptat, el seu entorn sociolaboral i comunitari. En el moment actual en què vivim, ser mare o pare no és sempre fàcil. Sovint no es té prou informació o la que es té és estereotipada i qüestiona més que ajuda. Alhora, el mateix passa amb l’entorn sociolaboral, perquè la dona no sempre està acompanyada per un entorn càlid i acollidor que escolta sense jutjar ni opinar. Des d’aquest punt de vista és habitual que la dona pugui necessitar en algun moment un acompanyament terapèutic en aquesta àrea.

Ser mare és un dels processos vitals més complexos que pot travessar una dona en el seu cicle vital. És un viatge ric, bonic, únic, profund i intens, però a vegades hi pot haver corbes. Una mà a qui agafar-se pot sempre és de gran ajuda.

Quan pot caldre un acompanyament terapèutic en psicologia perinatal?

La intervenció emocional i afectiva es pot donar en diversos casos, com ara:

Problemes d’infertilitat, processos de fecundació assistida on la dona té una especial pressió i exigència més enllà dels procediments mèdics i hormonals.
Por al part: expectatives, informació contradictòria, vivències prèvies, vivències i vicaries.
Dol per pèrdues gestacionals en diferents estadis.
Ansietat i depressió durant l'embaràs.
Parts traumàtics: malauradament algunes pràctiques mèdiques o professionals poden ser traumatitzats, també dificultes durant el part
Estrès posttraumàtic en el part, a causa de les pràctiques d’alguns professionals.

Problemes de lactància, vivència negativa del procés, dificultats orgàniques, emocionals o familiars; manca d’acompanyament emocional, familiars invasius, professionals invasius.
Adaptació a la maternitat/ paternitat. Estar molt irritable o deprimida (més de dues setmanes de durada), sentir-se sobrepassada, la maternitat no era el que esperaves.
Dificultats en la vinculació amb el bebè o l’establiment d’un vincle segur. Evitar estar molt de temps amb el teu bebè i no li dediques atenció.
Situacions d’haver petit abús sexual; simptomatologia d’estrès posttraumàtic: flashbacks, ansietat, dissociació, dificultats per connectar emocionalment amb el bebè.

En qualsevol d’aquests casos sempre hi ha un moment de profunda soledat, de confusió, de ràbia, d’angoixa, és doncs el moment de demanar ajuda.

Professionals especialitzats en psicologia de la maternitat

L’acompanyament en aquesta àrea es dona en un espai càlid i còmode on es facilita que la dona pugui expressar-se lliurament i explorar, junt amb el terapeuta, profundament el seu malestar per entendre’l i elaborar-lo:

Perspectiva individual

Des d’una perspectiva individual, la maternitat significa en la majoria dels casos una revisió de rols presents i passats, i l’emergència del rol de mare. En altres ocasions, les dificultats estan relacionades amb afrontar moments de pèrdua o gestionar la pressió psicològica o la responsabilitat que impliquen determinats processos de gestació, que solen generaran molta angoixa i confusió.L’essència, la base de qui som, el nostre ser i estar en el món. A vegades podem tenir tendència a l’ansietat, a la tristesa o la nostra manera de ser ens porta a reaccionar davant de determinades situacions amb ràbia, amb por, amb bucles mentals, desmotivació, cansament.

Perspectiva relacional

Des d’una perspectiva relacional, la parella tindrà un rol fonamental de suport en aquest procés. No obstant això, aquesta travessarà també un procés d’introspecció profunda, perquè aprendre a acompanyar-se mútuament és essencial en aquest moment. Així mateix, les relacions amb els mateixos progenitors podran ser una xarxa de suport o una font de crítiques o exigències que generaran malestar i angoixa. En aquesta situació és on haurem d’intervenir.

Context social i rols

Finalment, les creences socials, les expectatives familiars i els rols de gènere influiran en la vivència de les diferents etapes en aquest procés, a vegades generant pressió i malestar.

Des del procés terapèutic s’ajudarà la futura o nova mare a escoltar-se a guiar-se per principis propis, al mateix temps que s’afrontaran i sostindran les dificultats emocionals que puguin sorgir. En última instància, es vetllarà pel benestar emocional de la mare així com l’establiment d’un aferrament segur amb el nadó a fi de beneficiar el correcte desenvolupament socioafectiu. L’objectiu és sempre poder acompanyar a la dona en aquesta transformació profunda, ajudant-la en tot moment a entendre’s estimar-se, prioritzar-se i sostenir-se en pro de si mateixa i del nadó quan neix.

L’acompanyament és individualitzat tenint en compte no només les dificultats habituals en aquesta àrea, sinó també aquells aspectes idiosincràtics de la persona i el seu context. Cada maternitat és única i mereix una atenció profunda i especialitzada.

Com et pot ajudar la psicologia perinatal?

Sabem que si estàs llegint aquest text és perquè en algun moment t’has sentit sola, incompresa o frustrada. També sabem que el que estàs passant no és gens fàcil i encara que no t’ho creguis som capaços d’entendre-ho en detall, fins i tot quan a tu mateixa et costa. Les primeres visites no són mai fàcils, deixar-se anar davant d’una desconeguda és un esforç titànic.

Potser ha arribat el moment de permetre’t tenir por, sentir-te fràgil, no poder amb tot; en essència, ser humana. De tu només necessitem això, que et permetis ser humana i que acceptis l’ajuda. La resta ja és un treball en equip entre tu i nosaltres, on nosaltres portem el timó i tu et permets ser orientada, on nosaltres et sostenim mentre tu et coneixes, connectes amb la teva força i recursos i tires endavant.

Teràpia en maternitat i perinatalitat

Ser mare és una experiència intensa i profunda, però a la vegada complex i difícil. En psicologia perinatal es té en compte la individualitat de cada persona, així com les dinàmiques relacionals d’aquesta amb el seu entorn, tant en el present com en el passat. Cada dona és única i especial i la maternitat és una àrea complexa i influenciada per molts factors. Per això, acompanyar a la dona i al seu context a transitar en aquesta nova dimensió és una tasca molt especial que s’ha de poder fer amb coneixement, cura i molta empatia.

És també molt important entendre el problema des d’una mirada integradora, tenint en compte no només el patiment actual, sinó també com aquella persona veu i entén a si mateixa i al món que l’envolta, quines idees i valors previs té sobre la dificultat i com el seu context proper modula el patiment o la situació que viu.

El dolor emocional és sovint una àrea de l’ésser humà infravalorada, que es passa per alt en molts contextos. Per nosaltres, atendre el patiment és una part intrínseca de l’existència de l’ésser humà i, per tant, el nostre focus de treball. Partint d’aquesta idea, creiem que és crucial estar formats i tenir experiència en les dificultats que tractem. És una forma que tenim d’entendre la professió, des del respecte i rigor en com ens preparem, la individualitat de cada persona i l’acceptació incondicional.

Si t’hi has vist reflectida, demanar ajuda pot ser el primer pas.

FAQS

Preguntes freqüents sobre psicologia perinatal Barcelona

Què fa una psicòloga perinatal?

Una psicòloga perinatal ofereix prevenció, acompanyament, diagnòstic i intervenció en els aspectes emocionals i psicològics que poden aparèixer durant la concepció, l’embaràs, el part, el postpart i la primera criança. Treballa tenint en compte la dona, el bebè, la parella, la família i la comunitat, i ajuda a entendre i elaborar el malestar en un espai càlid i sense judici.

Què és la psicologia de la maternitat?

La psicologia de la maternitat és l’abordatge psicològic que acompanya la dona (i el seu entorn) en la transformació que implica esdevenir mare: canvis emocionals, revisió de rols, expectatives, creences, vincles presents i passats, i la influència del context familiar, sociolaboral i comunitari. És una mirada integradora i individualitzada, perquè cada maternitat és única.

Quina és la dificultat mental perinatal més freqüent?

Les dificultats més habituals en aquesta etapa solen estar relacionades amb l’ansietat i la depressió (durant l’embaràs i especialment en el postpart), sovint acompanyades de sentiments de sobrecàrrega, irritabilitat, confusió o tristesa que poden interferir en el benestar i en l’adaptació a la maternitat/paternitat.

Quina és l’etapa més difícil del dol?

No hi ha una etapa “més difícil” igual per a tothom: el dol és un procés molt personal. Sovint, el moment més dur és quan apareix la profunda soledat, confusió, ràbia o angoixa, especialment si la pèrdua (per exemple, gestacional) no se sent validada o si falta suport. En aquests moments, demanar ajuda pot ser clau per poder elaborar-ho.