La depressió sol descriure’s a través de símptomes com la tristesa, la manca d’energia, la pèrdua d’interès, els problemes de son, la dificultat per concentrar-se o la sensació de no poder gaudir d’allò que abans resultava significatiu. Tanmateix, comprendre la depressió només des dels símptomes seria com intentar mesurar la magnitud d’un iceberg només des de la part visible fora de l’aigua. Per això entenem la depressió com una experiència complexa dins una història personal, unes relacions i un context determinat. Posant el focus a la vivència de buit, pèrdua de sentit i impotència que pot acompanyar la depressió.
Què és realment la depressió?
Parlar de depressió no vol dir parlar simplement d’estar trist.
La tristesa forma part de l’experiència humana i pot aparèixer davant d’una pèrdua, una decepció, una separació, un fracàs o un canvi important. En determinades circumstàncies, però, el malestar es pot fer més profund i persistent. La persona pot començar a experimentar que no té forces per actuar, que res no sembla tenir gaire sentit o que qualsevol esforç resulta inútil.
Aleshores apareix una vivència especialment dolorosa: la sensació de no poder transformar allò que està succeint.
La depressió pot implicar tristesa i desesperança però també sentiments d’inutilitat, desmotivació, aïllament i pèrdua de sentit. No es tracta necessàriament de trobar una gran missió a la vida. El sentit pot estar relacionat amb allò que ens fa aixecar cada matí tingui algun significat per a nosaltres: els vincles, els projectes, la cura, el treball, la creativitat, l’aprenentatge, el compromís o qualsevol altra dimensió que considerem valuosa.
Quan una persona perd el contacte amb aquestes fonts de significat, pot aparèixer una sensació de buit. En alguns casos, la persona sap què hauria de fer, però ja no troba raons internes per fer-ho. En altres, ha construït durant anys una vida basada fonamentalment en expectatives externes: complir, agradar, respondre a les necessitats dels altres, assolir determinats objectius o evitar el conflicte.
La depressió com a experiència de buit
El concepte de buit és especialment rellevant per comprendre determinades experiències depressives.
Una persona pot continuar realitzant les seves obligacions, treballant, cuidant la família o relacionant-se amb altres persones i, alhora, sentir interiorment que alguna cosa fonamental ha desaparegut.
Podeu pensar:
- “No sé què em passa.”
- “Tinc una vida aparentment normal, però no m’omple.”
- “No trobo cap motiu per aixecar-me.”
- “Abans tenia il·lusió i ara res no m’importa.”
- “Sento que estic vivint en automàtic.”
- “No sé cap on vaig.”
- “No trobo sentit al que faig.”
El teu punt de connexió
La depressió des d’una perspectiva sistèmica
Cap persona no existeix aïllada. La nostra manera de sentir-nos està relacionada amb els vincles que mantenim, la família, la parella, les amistats, l’entorn laboral i social i les circumstàncies vitals que travessem. Per tant, és important preguntar-se què està passant també al voltant de la persona.
- Hi pot haver un conflicte de parella.
- Una separació.
- Una pèrdua.
- Una situació dʻaïllament.
- Una dinàmica familiar mantinguda durant anys.
- Un entorn laboral extremadament exigent.
- La sensació de no ser reconegut.
- La dificultat per posar límits.
- O l’experiència de sentir que hem d’ocupar permanentment un paper determinat davant els altres.
Això no vol dir que la depressió sigui “culpa” de l’entorn o altres persones. Significa que el patiment psicològic es produeix i es manté dins una xarxa de relacions i circumstàncies que cal comprendre.
Quan protegir-se acaba convertint-se en un parany
Una de les idees especialment rellevants en la proposta de Villegas és comprendre com el replegament sobre un mateix pot funcionar inicialment com una forma de protecció i acabar convertint-se en un cercle que manté el patiment.
Quan una persona se sent incapaç, pot deixar de fer coses. Quan deixa de fer coses, disminueixen les oportunitats dexperimentar satisfacció, connexió o eficàcia. En sentir-se pitjor, es pot aïllar encara més. I com més s’aïlla, menys experiències han de qüestionar la sensació d’incapacitat.
Es pot crear així un cercle:
malestar → retirada → aïllament → pèrdua d’experiències significatives → més impotència → més retirada.
La persona no necessàriament tria conscientment aquest procés. Pot ser una manera de protegir-se quan sent que ja no té prou recursos per afrontar allò que està vivint. Per això, en psicoteràpia és important comprendre el sentit que té aquest comportament abans d’intentar modificar-lo.
De la impotència a la capacitat d’actuar
Des de la perspectiva plantejada a Atrapats en el buit, la intervenció terapèutica no hauria de limitar-se a reduir símptomes, sinó afavorir una transformació de la posició que la persona ocupa davant de la seva pròpia existència.
La proposta s’orienta cap a moviments com passar de pacient a agent, de la impotència a la capacitat, de la dependència a una autonomia més gran i de la vivència de ser víctima de les circumstàncies a recuperar capacitat de gestió sobre la pròpia existència.
Això no vol dir responsabilitzar la persona de tot allò que li passa. Al contrari.
Responsabilitat no significa culpabilitat
Una persona pot no haver triat allò que li ha passat i, tanmateix, pot arribar a recuperar progressivament capacitat de decisió respecte al que fa amb allò que li ha passat.
Aquest canvi pot ser petit al principi.
- Escollir aixecar-se.
- Recuperar una activitat.
- Demanar ajut.
- Expressar una necessitat.
- Posar un límit.
- Reprendre una relació.
- Prendre una decisió pendent.
- Tornar a imaginar un projecte.
Petits actes es poden convertir en experiències importants de capacitat.
El paper de la psicoteràpia a la depressió
La teràpia psicològica per a la depressió no consisteix únicament a intentar que la persona “pensi en positiu”.
Implica comprendre.
- Comprendre què ha passat.
- Comprendre com la persona ha interpretat allò que ha passat.
- Comprendre quin lloc ocupa dins de les relacions.
- Comprendre quines necessitats han quedat desateses.
- Comprendre quins conflictes romanen oberts.
- I comprendre quines possibilitats de futur semblen actualment inaccessibles.
Des d’una perspectiva sistèmica, constructivista i existencial, el terapeuta acompanya la persona en un procés d’exploració i de reconstrucció.
L’objectiu no és imposar des de fora un significat a la vida, sinó ajudar-la a recuperar la possibilitat de construir significats propis i prendre decisions des d’una posició més autònoma.
La depressió pot desaparèixer?
La recuperació d‟una depressió no sempre és immediata ni lineal.
De vegades, la persona necessita temps per recuperar energia i capacitat dacció. En altres, cal abordar pèrdues, conflictes, relacions, creences o circumstàncies vitals que contribueixen al manteniment del problema.
Demanar ajuda psicològica no vol dir que una persona hagi fracassat. Pot significar precisament el contrari: que comença a recuperar una posició activa davant d’allò que li passa.
La depressió pot fer que el futur sembli tancat. La psicoteràpia pot ajudar a obrir novament un espai de possibilitats.
Quan és recomanable demanar ajut psicològic?
És recomanable consultar amb un professional de la psicologia quan el malestar es manté en el temps, interfereix significativament a la vida quotidiana o la persona sent que no pot sortir per si mateixa de la situació.
Especialment quan apareixen:
- tristesa o buit persistent;
- pèrdua d’interès per activitats que abans eren importants;
- aïllament social;
- manca de motivació;
- sentiments intensos d’inutilitat o culpa;
- desesperança;
- dificultats importants per dormir o descansar;
- canvis significatius a la gana;
- sensació de no poder afrontar el dia a dia;
- pensaments relacionats amb la mort o amb no voler continuar vivint.
Quan hi ha pensaments de suïcidi o risc immediat, és important buscar ajuda professional i atenció urgent, a més de no romandre tot sol amb la situació.
Preguntes freqüents sobre la depressió
Depressió i tristesa són el mateix?
No. La tristesa és una emoció humana normal que pot aparèixer davant de diferents circumstàncies. La depressió pot implicar una experiència més àmplia i persistent, amb pèrdua d’interès, desesperança, buit, impotència i dificultats per desenvolupar-se a diferents àrees de la vida.
La depressió sempre té una causa concreta?
No necessàriament. Hi pot haver un esdeveniment desencadenant clarament identificable, però altres vegades l’experiència depressiva es desenvolupa progressivament a partir de diferents factors personals, relacionals i vitals.
Quina relació hi ha entre depressió i buit existencial?
En algunes experiències depressives, la persona no sols se sent trista, sinó que experimenta que la seva vida ha perdut significat o direcció. El buit existencial es pot convertir llavors en una dimensió important del patiment.
Com ajuda la psicoteràpia a la depressió?
La psicoteràpia pot ajudar a comprendre l’origen i el manteniment del patiment, revisar els significats construïts al voltant de la pròpia experiència, recuperar recursos i afavorir noves formes de relacionar-se amb ell mateix, amb els altres i amb el propi projecte vital.
La depressió és manca de voluntat?
No. Dir-li a una persona deprimida que “ha de posar de part seva” simplifica enormement una experiència complexa. La manca denergia i capacitat dacció pot formar part precisament de lexperiència depressiva. El procés terapèutic cerca recuperar progressivament aquesta capacitat.
Una mirada diferent sobre la depressió
Comprendre la depressió únicament com un conjunt de símptomes ens pot portar a oblidar la persona que hi ha darrere.
Una mirada sistèmica, constructivista i existencial permet ampliar la pregunta. No només: “Quins símptomes té aquesta persona?”, sinó també:
- “Quina història hi ha darrere del seu patiment?”
- “Quin significat té per a ella allò que està vivint?”
- “Què ha passat en les seves relacions?”
- “Quines possibilitats sent que ha perdut?”
- “Quin lloc ocupa actualment a la seva pròpia vida?”
I, potser, una de les preguntes més importants:
“Com podem ajudar-la a recuperar la possibilitat de tornar-se a sentir autora de la seva pròpia existència?”
Des d’aquesta perspectiva, la depressió no s’entén únicament com una cosa que cal eliminar. Esdevé també una experiència que necessita ser compresa, significada i abordada dins de la història vital de cada persona.
Perquè darrere del buit hi pot haver una història que necessita ser escoltada. I darrere de la impotència encara pot existir la possibilitat de recuperar capacitat d’elecció, autonomia i sentit.
