Per Norma Planas Rodríguez, psicòloga general sanitària i directora d’Urban Mind Point.
Arrel d’una entrevista que ens va fer la periodista Jara Bravo de La Vanguardia; ens va fer reflexionar sobre l’esogament parental extrem. Junt amb altres especialistes es va acabar publicant aquest article: “Los padres pueden notar que pierden la paciencia con mayor facilidad o que explotan más a menudo”: el agotamiento parental extremo que afecta al vínculo con los hijos”. Aquí la nostra visió sobre el tema en qüestió:
Què és el burnout parental?
El burnout parental és un estat d’esgotament físic, mental i emocional profund relacionat amb la criança dels fills. No es tracta simplement d’estar cansat o de passar una mala temporada. Parlem d’una situació en què les demandes de la maternitat o la paternitat superen de manera persistent els recursos emocionals, socials i personals disponibles.
Molts pares i mares descriuen aquesta experiència amb frases com:
- «Sento que no arribo a tot.»
- «Fa temps que funciono en pilot automàtic.»
- «No gaudeixo de la criança com abans.»
- «Em sento culpable constantment.»
Quan aquesta situació es manté en el temps, pot acabar afectant la salut mental, les relacions familiars i el vincle amb els fills.
Burnout parental o cansament normal de la criança?
La criança és exigent per definició. És normal sentir cansament, frustració o necessitat de desconnexió en moments puntuals.
La diferència és que el burnout parental implica un malestar molt més intens i persistent.
Cansament habitual
- Millora després de descansar.
- Apareix en moments concrets.
- No altera significativament la vida quotidiana.
- Permet continuar connectant emocionalment amb els fills.
Burnout parental
- L’esgotament es manté durant setmanes o mesos.
- Apareixen sentiments de fracàs i incapacitat.
- Hi ha dificultats per gaudir de la criança.
- Es produeixen afectacions emocionals, físiques i relacionals.
- Pot derivar en ansietat, depressió o problemes psicosomàtics.
Símptomes del burnout parental
Els signes solen aparèixer progressivament.
Símptomes físics
- Insomni o descans no reparador.
- Cansament constant.
- Problemes gastrointestinals.
- Dolors musculars o cefalees recurrents.
- Alteracions de la gana.
- Disminució del desig sexual.
Símptomes emocionals
- Sensació de buit.
Irritabilitat. - Tristesa persistent.
- Ansietat.
- Sentiment de culpa.
- Sensació de no ser prou bon pare o mare.
Símptomes cognitius
- Problemes de concentració.
- Oblits freqüents.
- Dificultat per prendre decisions.
- Pensaments repetitius i preocupacions constants.
Símptomes relacionals
- Conflictes de parella.
- Aïllament social.
- Menys paciència amb els fills.
- Sensació de desconnexió emocional.
El teu punt de connexió
Per què cada vegada hi ha més casos de burnout parental?
Des de la nostra experiència clínica a Urban Mind Point observem diversos factors que expliquen l’augment de l’esgotament parental.
1. Dificultats de conciliació
La majoria de famílies han de compatibilitzar jornades laborals exigents amb una criança cada vegada més intensa i demandant.
Les polítiques de conciliació continuen sent insuficients per a moltes famílies.
2. Excés d’exigència en la criança
Les generacions actuals intenten oferir una criança més conscient, respectuosa i emocionalment disponible.
Aquest canvi és positiu, però també pot generar una enorme pressió.
Molts pares senten que han de ser experts en psicologia infantil, educació, nutrició, desenvolupament emocional i salut mental.
3. La càrrega mental invisible
Encara avui moltes mares continuen assumint una part important de l’organització familiar, la planificació i les responsabilitats emocionals de la llar.
Aquesta càrrega invisible és una font freqüent d’esgotament.
4. La soledat en la criança
La famosa expressió «cal tota una tribu per criar un infant» continua tenint molt sentit.
Moltes famílies viuen lluny de la xarxa familiar, amb poc suport comunitari i escasses oportunitats per compartir les dificultats de la criança.
5. La pressió de les xarxes socials
Les xarxes mostren sovint una versió idealitzada de la maternitat i la paternitat.
Això pot augmentar la comparació constant i la sensació de no estar fent-ho prou bé.
Com afecta el burnout parental als fills?
Quan una persona està sotmesa a un elevat nivell de patiment emocional, una part important dels seus recursos psicològics es dirigeixen a intentar sobreviure al malestar.
Això no significa estimar menys els fills.
Significa disposar de menys energia emocional per connectar, escoltar, jugar, validar o acompanyar.
Si aquesta situació es manté durant molt de temps, poden aparèixer dificultats en el vincle afectiu.
La qualitat dels primers vincles contribueix a la construcció de la seguretat emocional, l’autoestima i la manera com els infants aprendran a relacionar-se amb els altres.
Per aquest motiu és tan important detectar precoçment els senyals de saturació emocional.
Com saber si necessito ajuda professional?
És recomanable consultar amb un psicòleg especialitzat si:
- Et sents desbordat de manera persistent.
- Has deixat de gaudir de la criança.
- Notes que la relació amb els teus fills s’està deteriorant.
- Tens ansietat o tristesa freqüents.
- El cansament interfereix en la feina, la parella o la vida social.
- Tens la sensació que hagis fet el que hagis fet mai és suficient.
Demanar ajuda no és un signe de debilitat.
És un acte de responsabilitat i cura cap a un mateix i cap a la pròpia família.
Com es treballa el burnout parental en teràpia?
Des d’un enfocament sistèmic, constructivista i existencial, el treball terapèutic no se centra únicament en reduir els símptomes.
També busca comprendre el context en què apareix el malestar, les exigències que sosté la persona, els significats que dona a la seva experiència i els patrons relacionals que mantenen el sofriment.
La psicoteràpia pot ajudar a:
- Identificar els factors que generen sobrecàrrega.
- Reduir l’autoexigència i la culpa.
- Desenvolupar una relació més compassiva amb un mateix.
- Millorar la comunicació familiar.
- Reforçar les xarxes de suport.
- Recuperar espais personals de benestar.
- Reconstruir el vincle emocional amb els fills.
No necessites ser un pare o una mare perfecte
Una de les idees que més patiment genera és la creença que cal fer-ho tot bé.
La realitat és que els fills no necessiten pares perfectes.
Necessiten adults disponibles, humans, capaços d’equivocar-se, reparar, escoltar-se i cuidar-se.
Cada vegada més mares i pares tenen el coratge d’explorar les seves pròpies ferides, comprendre els seus patrons relacionals i interrompre dinàmiques que han passat de generació en generació.
Aquest treball personal no només beneficia els fills.
També contribueix a construir relacions més sanes i una societat emocionalment més conscient.
Preguntes freqüents sobre el burnout parental
El burnout parental és una malaltia?
No és un diagnòstic clínic independent, però sí una condició psicològica reconeguda que pot derivar en problemes d’ansietat, depressió o trastorns relacionats amb l’estrès.
Pot afectar tant mares com pares?
Sí. Tot i que les mares acostumen a presentar més risc per la càrrega mental i social que assumeixen, qualsevol progenitor pot experimentar burnout parental.
Es pot prevenir?
Sí. La prevenció passa per disposar de suport social, compartir responsabilitats, mantenir expectatives realistes i demanar ajuda quan apareixen els primers signes de saturació.
Quant dura el burnout parental?
La durada és variable. Sense intervenció pot cronificar-se durant mesos o anys. Amb suport adequat i tractament psicològic, la recuperació és possible.
Quan hauria de consultar un psicòleg?
Quan l’esgotament, la culpa, la irritabilitat o el malestar interfereixen de manera significativa en la vida familiar, laboral o personal.
