Esperaves sentir il·lusió, i potser la sents. Però també hi ha nits en què no pots deixar de pensar si tot anirà bé, una pressió al pit que apareix sense motiu aparent o la sensació que hauries d’estar més feliç del que estàs. Si et passa, no ets l’única ni estàs fent res malament. L’ansietat durant l’embaràs és molt més freqüent del que se sol explicar.
Aquest article no vol només tranquil·litzar-te amb un «és normal». Vol ajudar-te a entendre d’on pot venir el que sents: del cos, sí, però també de la teva història, de les teves relacions i del gran canvi d’identitat que suposa convertir-se en mare. I també vol ajudar-te a distingir quan aquesta inquietud forma part del procés i quan mereix una atenció més específica.
Sí, és habitual sentir ansietat durant l’embaràs
L’embaràs és una etapa de canvis intensos en molt poc temps. És lògic que aparegui preocupació: per la salut del nadó, pel part, per com canviarà la vida, per si sabràs fer-ho bé. Una certa dosi d’inquietud és, de fet, una resposta adaptativa davant d’una situació nova i important.
Les dades ho confirmen. Un estudi publicat a la revista Psicothema (Soto-Balbuena i col·laboradors, 2018) amb dones embarassades a l’Estat espanyol va trobar símptomes d’ansietat en gairebé una de cada cinc dones durant el primer trimestre (19,5%) i en percentatges semblants en el segon i el tercer (16,8% i 17,2%). Parlem, per tant, d’una experiència molt compartida, encara que sovint es visqui en silenci.
Que sigui habitual no vol dir que s’hagi de suportar sense més. Vol dir que no cal sentir-se estranya ni culpable per experimentar-la, i que parlar-ne és el primer pas per gestionar-la millor.
D’on ve l’ansietat en l’embaràs: més enllà de les hormones
És habitual atribuir tot el que es sent durant l’embaràs a les hormones. Tenen un paper, és clar, igual que el cansament, les nàusees o els canvis en el son. Però des de la mirada amb què treballem a Urban Mind Point, l’ansietat gairebé mai s’explica per un sol factor. Sorgeix en una persona concreta, amb una història i dins d’un context.
El cos que canvia i la incertesa mèdica
Proves, analítiques, ecografies, resultats que s’han d’esperar uns dies. Cada visita pot convertir-se en un punt de tensió, especialment si hi ha algun risc mèdic, si l’embaràs ha arribat després de tractaments de fertilitat o si hi ha hagut pèrdues gestacionals anteriors. En aquests casos, l’alegria i la por solen conviure de manera molt intensa.
Les relacions i l’entorn
L’embaràs no el viu només una persona: reorganitza tot el sistema de relacions. La parella es redefineix, els avis i les àvies es preparen per al seu nou rol, i apareixen opinions, consells i expectatives de tothom. Si la parella no se sent present, si hi ha tensions familiars o si falta una xarxa de suport, l’ansietat té més espai per créixer.
A consulta veiem sovint que l’ansietat s’alleugereix quan la parella o una persona propera s’implica en el procés. Per això, de vegades, en les sessions també hi participen la parella o altres familiars.
La teva pròpia història
Esperar un fill o una filla sovint remou la relació amb la pròpia mare i amb la pròpia infància. Apareixen preguntes com «faré el mateix que van fer amb mi?» o «seré capaç de fer-ho diferent?». Experiències antigues de pèrdua, de trauma o de solitud poden tornar a fer-se presents en aquest moment, encara que semblessin superades.
Cadascú interpreta l’embaràs a partir del que ha viscut. No és el mateix arribar-hi amb la idea que el món és un lloc segur que amb l’experiència que les coses importants sovint es torcen. Aquesta lectura personal influeix molt en com es viu la incertesa.
Un canvi d’identitat
Convertir-se en mare és també una transformació de qui ets. Alguns autors parlen de matrescència per referir-se a aquest procés, comparable en intensitat a l’adolescència. Canvien les prioritats, el cos, el lloc a la parella, la relació amb la feina i amb el temps propi.
Part de l’ansietat pot venir d’aquí: del vertigen de deixar enrere una versió de tu mateixa sense saber encara com serà la nova. Des d’una mirada existencial, aquest neguit no és un error. És la reacció a una decisió vital profunda, que convida a preguntar-se quina mena de vida i de maternitat vols construir.
Com es manifesta l’ansietat durant l’embaràs
L’ansietat no sempre es presenta com un atac de pànic. Sovint és més subtil i es barreja amb els símptomes físics propis de l’embaràs, cosa que fa que costi reconèixer-la. Aquests són alguns dels senyals més habituals:
- Preocupació constant per la salut del nadó, fins i tot després de rebre bones notícies mèdiques.
- Dificultat per dormir per pensaments que no s’aturen, més enllà de les molèsties físiques.
- Tensió muscular, palpitacions, sensació d’ofec o nus a l’estómac.
- Necessitat de buscar informació constantment a internet o de demanar confirmació.
- Irritabilitat, dificultat per concentrar-te o sensació d’estar sempre en alerta.
- Pensaments que espanten i que apareixen sense voler, com imatges que alguna cosa surt malament.
Aquest últim punt mereix un aclariment: aquests pensaments intrusius són molt freqüents en l’etapa perinatal i no diuen res sobre qui ets ni sobre el que faràs. Precisament perquè et fan por, demostren que van en contra dels teus valors.
El teu punt de connexió
Preocupació normal o ansietat que necessita atenció?
La línia no sempre és nítida, i no cal esperar a «estar molt malament» per demanar ajuda. Tot i així, hi ha alguns criteris que poden ajudar-te a situar en quin punt estàs. Si vols aprofundir en la diferència entre estats, també et pot ser útil llegir com diferenciar l’ansietat de l’estrès.
| Aspecte | Preocupació habitual | Ansietat que cal atendre |
|---|---|---|
| Intensitat | Molesta, però es pot gestionar | Desborda i costa calmar-la |
| Durada | Apareix en moments concrets (proves, visites) | És present gairebé cada dia, durant setmanes |
| Reacció a la informació | Les bones notícies tranquil·litzen | La calma dura poc i la preocupació torna |
| Vida diària | Pots dormir, treballar i gaudir d’estones | Afecta el son, la feina o les relacions |
| Vincle amb l’embaràs | Conviu amb la il·lusió | Costa connectar amb l’embaràs o amb el nadó |
Si et reconeixes més a la columna de la dreta, no vol dir que tinguis un trastorn. Vol dir que mereixes un espai per entendre què et passa i rebre suport. I si en algun moment apareixen pensaments de fer-te mal o una desesperança molt intensa, truca al 024 (línia d’atenció a la conducta suïcida) o al 112, i parla-ho amb la teva llevadora o el teu equip mèdic.
La pressió de «hauries d’estar feliç»
Una de les coses que més pesa a moltes dones és la distància entre el que se suposa que haurien de sentir i el que realment senten. Socialment, l’embaràs es presenta com un moment de plenitud, i qualsevol emoció diferent es viu amb culpa. Això fa que moltes dones callin per por de semblar desagraïdes o males mares abans d’hora.
La realitat és que l’embaràs pot despertar emocions contradictòries alhora: il·lusió i por, amor i dubte, ganes i nostàlgia de la vida d’abans. Aquesta ambivalència és humana i no posa en qüestió el vincle amb el teu fill o filla. Poder-la nomenar sense jutjar-te és, sovint, el que més alleuja.
Què pots fer per acompanyar l’ansietat durant l’embaràs
No es tracta d’eliminar tota preocupació, sinó de trobar maneres de sostenir-la perquè no ocupi tot l’espai. Aquestes pautes poden ajudar-te en el dia a dia:
- Posa paraules al que sents. Explicar-ho a algú de confiança, o escriure-ho, ajuda a ordenar pensaments que en silenci es fan més grans.
- Limita la recerca a internet. Prioritza la informació del teu equip sanitari i apunta els dubtes per a la propera visita.
- Cuida el ritme del cos. Moure’t amb suavitat, respirar de manera conscient i respectar el descans té efecte directe sobre l’activació.
- Comparteix la càrrega. Implica la parella o la xarxa propera en les decisions i en les tasques, no només en la il·lusió.
- Pregunta’t què necessites tu. No només què necessitarà el nadó, sinó què et faria sentir més acompanyada ara.
Aquestes eines poden ser un bon punt de partida, especialment si la inquietud és moderada. Quan l’ansietat persisteix, però, no és una qüestió de voluntat ni d’esforçar-se més: és el moment de buscar un acompanyament professional.
Com et pot ajudar la psicologia perinatal
La psicologia perinatal és l’especialitat que acompanya les dones i el seu entorn durant la concepció, l’embaràs, el part i el postpart. A Urban Mind Point treballem des d’un enfocament sistèmic, constructivista i existencial, que mira l’ansietat dins del context de vida de cada dona.
En la pràctica, això vol dir explorar les relacions que t’envolten (la parella, la família d’origen, les expectatives socials), entendre com la teva història dona forma a les teves pors i acompanyar-te en el canvi d’identitat que estàs vivint. L’objectiu no és només reduir símptomes, sinó ajudar-te a viure aquesta etapa amb més calma i d’una manera més teva.
Les sessions són d’una hora i es poden fer presencialment a Barcelona (Les Corts) i a Granollers, o bé en línia, cosa que facilita molt la continuïtat durant l’embaràs. Quan té sentit, la parella o altres familiars també hi poden participar.
Preguntes freqüents sobre l’ansietat en l’embaràs
L’ansietat pot afectar el nadó?
La preocupació puntual i les emocions intenses del dia a dia no fan mal al nadó. La recerca sí que relaciona l’ansietat elevada i mantinguda en el temps amb més risc d’algunes complicacions, i per això és important atendre-la. L’objectiu no és afegir-te una preocupació més, sinó recordar-te que cuidar-te a tu també és cuidar el nadó.
Puc prendre medicació per a l’ansietat durant l’embaràs?
Depèn de cada cas. És una decisió que s’ha de valorar amb el teu equip mèdic, sospesant beneficis i riscos. Mai no deixis ni comencis una medicació pel teu compte. La teràpia psicològica és sovint la primera opció i també pot complementar el tractament farmacològic quan cal.
L’ansietat desapareixerà després del part?
De vegades sí, però no sempre. En algunes dones l’ansietat continua o es transforma durant el postpart, en un moment de molts canvis i poc descans. Començar a treballar-la durant l’embaràs ajuda a arribar al postpart amb més recursos. Si ja ets mare, també t’acompanyem en l’etapa de maternitat i criança.
Sentir ansietat durant l’embaràs no et fa menys mare ni diu res de com estimaràs el teu fill o filla. Parla d’una etapa en què canvia gairebé tot, i d’una persona que intenta fer-hi lloc. Donar-te permís per sentir el que sents i buscar suport quan pesa massa és una manera de cuidar-vos totes dues persones. Si vols parlar-ne amb una professional, pots contactar amb el nostre equip i començar quan et vagi bé.
