Maternitat, parentalitat i criança: suport psicològic per a pares i mares

Què és la coparentalitat i com ha evolucionat el model de criança?

Entenem el procés de criança com les conductes i actituds de cura, educació, orientació i acompanyament emocional dels infants des del naixement fins a inicis de l’edat adulta per part dels pares, tutors o altres persones de referència. Ens trobem davant d’una nova perspectiva de criar els fills des de la igualtat de responsabilitats i compromisos, amb l’objectiu del seu correcte desenvolupament físic, intel·lectual i soci emocional.

En ser un procés relacional de llarga durada, dinàmic i complexa no està exempt de dificultats. Per una banda, implica que els cuidadors es posin d’acord per oferir unes condicions socioafectives favorables per l’infant, i per l’altre, implica compaginar totes les cures amb el context sociolaboral.

Com et pot ajudar la psicologia en el procés de criança?

La criança és un camí llarg, exigent, sorprenent i difícil on cal molta força, perseverança i, sobretot, amor, empatia i acompanyament. En la societat individualista en la qual vivim a vegades, els pares o cuidador podem sentir-nos molt sols i confosos, podem tenir dubtes o simplement no trobar la manera d’ajudar-nos per oferir el millor de nosaltres.

Creiem que pot ser molt útil tenir un espai neutre, càlid i proper on poder informar-nos, reflexionar, escoltar-nos i, de vegades, aprendre a fer equip en pro de poder donar a les persones que més estimem i més ens necessiten allò que es mereixen.

Quan acudir a teràpia de maternitat, parentalitat i criança?

Des del naixement dels fills, els pares i mares passem per etapes naturals desconegudes que poden donar lloc a inseguretats i malestar. Quan en aquestes etapes patim en excés o fins i tot tenim simptomatologia caldria demanar ajuda.

En què consisteix la teràpia psicològica en criança i parentalitat?

La criança implica transitar una sèrie d’etapes evolutives individuals i familiars concretes: En un primer moment, la teràpia pot ajudar a trobar referents fiables sobre el que des de la psicologia es considera habitual o normatiu en cada etapa.

Paral·lelament, la teràpia pot ser un espai de descompressió i comprensió de les dificultats i dubtes que sorgeixen en cada etapa. Moltes vegades per desconeixement o per estereotips socials, pot haver-hi etapes o característiques pròpies del ’infant o del sistema familiar que generin preocupació, i és quan un assessorament professional pot ser necessari.

Fer de progenitor no és gens fàcil: vivim en una societat molt individualista, exigent i poc respectuosa amb les necessitats dels pares i mares, tenir un espai on poder compartir el malestar, la pressió i els dubtes sol ser efectiu i molt reconfortant.

Venim de famílies que ens han donat de forma implícita un model de base de com entendre la parentalitat i, per extensió, de com hem de ser o no ser com a progenitor. Aquests esquemes i expectatives solen ser inconscients i, a vegades, cal revisar-los perquè potser no són adients per la situació present.

Què necessitem de tu per iniciar el procés terapèutic?

Ser progenitor és una de les tasques més complexes i grandioses que pot travessar l’ésser humà. És una experiència de gran contrast, ja que es pot viure l’amor més pur i intens que existeix, al mateix temps que la por més gran que s’ha sentit mai. Afrontar aquesta muntanya russa d’una manera conscient i plena és tot un viatge, i com en qualsevol viatge vital, a vegades cal parar a descansar, a reflexionar i, si cal, a demanar ajuda.

De tu només volem que paris, que et miris des de fora, que baixis l’exigència, que et preguntis també què necessites, qui ets i com sents que has d’afrontar el que tens davant. Que et qüestionis, però que també et permetis errors, que et revisis, però que també t’estimis incondicionalment i, si cal, que t’acceptis i perdonis… En essència, que t’apliquis també a tu tot el que dones i fas amb amor absolut pels teus petits.

FAQS

Preguntes freqüents sobre maternitat, parentalitat i criança

És normal sentir-me desbordat o insegur com a pare o mare?

Completament normal. La parentalitat és un dels reptes vitals més exigents que existeixen, i el fet de sentir-se perdut, culpable o exhaust en determinats moments no indica una manca de capacitat ni d’amor. La societat tendeix a idealitzar la maternitat i la paternitat, cosa que pot generar una pressió addicional poc realista. Reconèixer aquestes emocions és el primer pas per poder gestionar-les de manera saludable i demanar ajuda quan sigui necessari.

La teràpia de criança és adequada si els pares estan separats o divorciats?

Sí, i de fet pot ser especialment útil en aquests contextos. Quan els progenitors ja no conviuen, coordinar la criança des de dues llars i mantenir una comunicació funcional entre adults pot ser un repte considerable. La teràpia ofereix un espai neutral on treballar la coparentalitat, reduir els conflictes i garantir que el benestar dels fills es mantingui com a prioritat compartida, independentment de la relació de parella.

Puc acudir a teràpia jo sol, sense la meva parella?

Sí. Encara que en molts casos és beneficiós que ambdós progenitors participin en el procés, no sempre és possible o necessari. Treballar individualment les pròpies inseguretats, els patrons heretats de la família d’origen o les dificultats emocionals vinculades a la criança ja genera canvis positius significatius en la dinàmica familiar. El professional valorarà amb tu quina modalitat s’adapta millor a la teva situació concreta.

Com puc saber si el que viu el meu fill és normatiu o requereix atenció professional?

Aquesta és una de les preguntes més freqüents entre pares i mares, i la resposta no sempre és senzilla. Cada infant té el seu propi ritme de desenvolupament, però hi ha indicadors que poden alertar de la necessitat d’un acompanyament especialitzat, com ara canvis sobtats de conducta, dificultats persistents per dormir, regresions evolutives o un malestar emocional intens i prolongat. Davant del dubte, consultar amb un professional és sempre la millor opció, ja que una orientació primerenca pot prevenir dificultats majors en el futur.