Un cop més, l’Orgull de Barcelona ha arribat a la seva fi aquest mes. Més enllà de les festes i les activitats, sembla que aquest any, malgrat la calor extrema, ha estat un èxit rotund un cop més.
Per a algú que no forma part de la comunitat, el Pride és un esdeveniment que convida tant a participar activament en les diverses activitats com a compartir l’esperit que el defineix. Perquè més enllà de l’afecte que sentim per les persones que coneixem dins la comunitat, l’emoció, la lluita, l’acceptació i la llibertat són valors que moltes de nosaltres compartim i amb els quals moltes de nosaltres ens identifiquem.
Una mirada externa al col·lectiu LGTBIQ+
Per a algú com jo, de fora de la comunitat, el món LGBTIQ+ m’és fascinant!
D’una banda, sempre hi ha admiració i el màxim respecte per qualsevol persona que, simplement perquè no pertany a una majoria estadística, ha hagut de qüestionar-se, en el millor dels casos, o patir violència i rebuig en molts altres casos per la seva pròpia idiosincràsia.
Òbviament, cada història és única i plena de matisos, però en totes hi ha sempre coratge i lluita. El simple fet d’haver-se de mirar a un mateix des del prisma de la “diferencia”, genera per si mateix aprenentatge, saviesa, llibertat, acceptació i, això, és quelcom admirable i d’un gran valor personal i col·lectiu.
D’altra banda, desafiar els estereotips i qüestionar la pròpia identitat fomenta mentalitats obertes i lliures que tenen el coratge d’afrontar la singularitat sense por i que, com a resultat, accepten sense jutjar. Tant és així que jo, com a dona, em sento dues vegades més segura i acceptada en qualsevol espai LGTBIQ+ o entre qualsevol grup del col·lectiu que en molts altres llocs.
A més a més, i això pot semblar frívol o estereotipat, l’esperit que compartiu transmet alegria, llibertat, tranquil·litat, persistència i, sobretot, amor; perquè, en última instància, el fonament del moviment no és res més que el dret a estimar sense restriccions, sense judicis ni categoritzacions. Qui, amb dos dits de front, pot estar en contra d’una cosa així?
El teu punt de connexió
L’origen de l’odi cap a la diferència
L’odi a la diferència prové de la mateixa inseguretat i insatisfacció no reconegudes d’un mateix; aquests dos elements, combinats amb una rigidesa mental general, conformen personalitats intolerants i agressives que només se senten bé o segures amb si mateixes mitjançant la invalidació dels altres. Quina necessitat té, algú que se sent bé amb si mateix, d’invalidar a alguna altra persona per la raó que sigui?
De la mateixa manera, qualsevol persona que cregui posseir la veritat absoluta i intenti imposar-la als altres, en fer-ho, en realitat només intenta amagar la seva pròpia ignorància i inseguretat als altres… i a si mateixa.
Afortunadament, per continuar construint, lluitant i fent front als ximples, brètols i covards (que malauradament abunden en moltes parts del món… i en alts càrrecs polítics…), la comunitat organitza esdeveniments de l’Orgull en molts llocs cada any. Tot i que, per desgràcia, no a totes les parts del món, i jo tinc la immensa sort de poder-ho viure i gaudir com a convidada a la meva estimada ciutat de Barcelona; on per fortuna i gràcies a tanta lluita, podem dir que és una de les millors ciutats del món per ser qui ets amb tota la teva singularitat.
Per tots aquests motius, m’agradaria felicitar al col·lectiu per un altre Pride meravellós; fer-vos saber que els qui “som de fora” ens encanta sentir-nos part del vostre món, i que us estimem i us donem tot el nostre suport i escalf. Felicitats i gràcies infinites al col·lectiu per tant; perquè feu molt per construir un món millor!
